Les tretze Cambres de Comerç de Catalunya han fet arribar al Parlament una proposta de Llei de Cambres consensuada, amb l’objectiu de posar fi a una dècada sense una normativa pròpia a nivell autonòmic. El text ha estat lliurat als principals grups parlamentaris, que ja han mostrat el seu suport a la iniciativa.
El president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu, ha destacat l’ampli consens assolit entorn de la proposta, que ha qualificat com un “pas necessari per corregir un buit legal que s’arrossegava des de fa més de deu anys”. Santacreu ha remarcat que la futura llei beneficiarà no només les Cambres, sinó també l’activitat econòmica global del país.
A l’acte de lliurament hi van assistir representants de totes les Cambres catalanes: El nostre president, Albert Sibils (Sant Feliu de Guíxols), Jaume Fàbrega (Girona), Ramon Alberich (Sabadell), Jaume Saltó (Lleida), Laura Roigé (Tarragona), Sílvia Gratacòs (Manresa), Pol Fages (Palamós), Mario Basora (Reus), Francesc Faiges (Tortosa), Josep Maria Rovira (Valls) i Jordi Rodríguez, vicepresident tercer de la Cambra de Terrassa. També hi han estat presents membres de l’equip directiu del Consell, com Carme Martinell, Narcís Bosch i Eduard Borràs.
Una norma adaptada al context actual i amb ampli suport institucional
La proposta, elaborada a finals del 2024, compta amb el suport de les principals organitzacions empresarials catalanes, com PIMEC i Foment del Treball, així com dels sindicats majoritaris. També rep el vistiplau del Govern de la Generalitat i dels grups parlamentaris de PSC, Junts, ERC i PP.
Amb aquesta normativa, es busca harmonitzar la regulació catalana amb la Llei estatal de Cambres de Comerç aprovada el 2014. Fins ara, Catalunya operava amb una normativa anterior que ha quedat desfasada. L’objectiu és enfortir el paper institucional de les Cambres i millorar la cooperació entre el teixit empresarial i les administracions públiques.
Noves funcions i finançament progressiu
El text preveu una definició més precisa de les funcions públiques de les Cambres, especialment pel que fa a la seva relació amb les administracions i la seva tasca representativa. Es reconeixen com a òrgans de consulta, representació i col·laboració que vetllen pels interessos generals del comerç, la indústria, la navegació i els serveis.
Entre les novetats, destaca la creació de plans camerals per fomentar el creixement empresarial i la introducció d’un model de finançament que preveu aportacions públiques progressives: 3 milions d’euros el 2026, 5 milions el 2027 i 7 milions el 2028.
Una eina per impulsar la competitivitat empresarial
La futura llei pretén enfortir el paper de les Cambres com a catalitzadores de serveis essencials per a les empreses, com la sostenibilitat, la digitalització, la internacionalització o la innovació. Així mateix, reforçarà la seva capacitat per defensar els interessos de l’empresariat català en tots els àmbits de la seva competència.
Amb aquesta proposta, les Cambres aspiren a consolidar el seu paper com a agents clau en el desenvolupament econòmic del país i a establir un marc legal estable i adaptat als reptes actuals.
