Era una reivindicació històrica que havia estat defensant des del primer dia, el 2003
La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols es congratula que entitats socials i culturals de la ciutat puguin beneficiar-se dels diners de l’herència Anlló, un milió d’euros, més quan ha estat una reivindicació històrica de la institució empresarial. Era una demanda que ja vam posar de manifest el mateix 2003, quan l’herència va passar a mans de la Generalitat per manca de descendents i testament. I que vam ratificar el 2010, arran d’un estudi jurídic que vam encarregar a un bufet d’advocats. Sempre hem defensat i defensem que els beneficis de la subhasta del llegat Anlló s’han de destinar a qui toca: les institucions socials, benefiques i culturals de la ciutat. Més quan la Llei ja ho deixa ben clar: els béns han de revertir a la ciutat de l’última residència. És a dir, a Sant Feliu de Guíxols.
La notícia d’aquests dies informant que la Generalitat donarà un milió d’euros de l’herència Anlló de Sant Feliu a les entitats ha estat rebuda am molta satisfacció per part de la Cambra, ja que s’ajusta totalment a la demanda que sempre ha promulgat l’entitat. Des què la Generalitat va rebre l’herència Anlló, el 2003, després de la mort dels germans Joan i Francesc, l’any anterior, l’organisme corporatiu ha defensat sempre que aquest llegat havia de quedar-se a la ciutat. L’any 2003, el president de la Cambra, Joan Puig, ja ho tenia clar: “La totalitat de l’herència ha de revertir a la ciutat”.
I ho va continuar propugnant els anys següents. L’any 2005, Puig deixava clar que la Cambra defensava que el patrimoni dels germans Anlló havia de revertir en la ciutat. Però davant la manca d’acció de les administracions en l’afer, l’any 2010, la Cambra va decidir encarregar un informe jurídic al bufet Roca Junyent per aclarir què es podia fer amb els edificis de l’herència amb la finalitat de donar un cop de mà a les entitats locals que havien de sortir beneficiades. L’informe, elaborat pels advocats Josep López de Lerma i Pere Sánchez, exposava com a principal conclusió, d’acord amb la legislació vigent, que el patrimoni guixolenc s’havia de subhastar o fer una alienació directa.
La Cambra va organitzar el 16 de juny del 2010 un acte públic a la seu, convidant entitats locals i premsa, per divulgar les conclusions de l’informe jurídic que va encarregar. A part de marcar l’obligatorietat de subhastar les finques, l’informe també exposava que és el que haurien d’haver fet les administracions: constituir una junta distribuïdora d’herències (amb presència de totes les administracions) per activar el procediment de subhasta i, al mateix temps, valorar quines entitats d’assistència social o institucions culturals podien ser les beneficiàries. A més, el dictamen deixava patent la poca implicació de les administracions al llarg dels darrers anys: no es podia convertir l’hotel Panorama en una concessió administrativa, no es tenia constància de l’inventari de tots els béns dels Anlló i es detectava una despreocupació vers la preservació del patrimoni llegat. L’informe es va entrar a l’Ajuntament perquè aquest actués en conseqüència. I el mes d’agost del mateix any, el govern ganxó, presidit per Carles Motas, va apostar finalment per la subhasta de tot el patrimoni Anlló.
Amb aquest nou pas, de l’anunci d’un milió d’euros per a entitats culturals i socials ganxones, la Cambra confia que les administracions segueixin en aquest camí i s’acabi revertint tots els beneficis de les subhastes del llegat Anlló al bé general de la ciutat, seguint la reclamació que porta fent al llarg de 19 anys, especialment des de l’any 2010, amb l’informe jurídic que va encarregar.