Vols conèixer Rafel Villanueva Bazaga? és un entusiasta del rock dels anys 60, 70 i 80’s, i un excel·lent líder i artista, amb més de 40 anys de trajectòria musical i una fantàstica veu sovint comparada amb la del gran John Fogerty, dels CCR. Actualment, el podem escoltar al grup que encapçala, The Bazaga’s.
La revista Àncora l’edita La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols on sempre estaràs informat sobre les novetats en economia, actualitat, cultura, gastronomia, oci, esports… Dels racons de la Costa Brava.
Aquestes són algunes de les preguntes que li hem fet:
Per molts ets en Rafa de la Salseta del Poble Sec. Què ha representat per tu el grup?
Es va complir la meva màxima il·lusió. El mes de gener de 1985 em vaig incorporar a la Salseta del Poble Sec i hi vaig treballar durant 37 anys. Hi he estat de guitarrista i cantant i he tingut la sort que sempre se m’ha deixat fer el meu repertori més rocker. Amb la Salseta vam arribar a fer 163 “bolos” el primer any i uns 150 el segon, per mantenir-nos en una mitjana de 90-100 actuacions anuals, fins que van arribar crisis i pandèmies.
Fer més de 160 “bolos” amb una temporada és una proesa.
Va ser la bomba i ho recordo amb molta passió. Cansat perquè eren moltes hores i sempre era de dia quan tornàvem. He fet molt bones amistats com en Salvador Escribà, i pel grup hi ha passat molt músics. De fet, jo soc músic pels Beatles, Creedence, Eagles, Paul McCartney, Queen., ZZ Top, Carlos Santana …
Us ha permès conèixer molts llocs i personatges rellevants?
El que més he conegut són pobles, en són pocs els pobles de la província on no he tocat. Vam fer bolos molt especials com la celebració dels 15 anys al Moll de la Fusta de Barcelona. Col·laboracions en directe amb Los Manolos, en Leslie dels Sírexs …
Però comencem pel principi? Com i quan t’introdueixes al món de la música professional?
Jo era molt jove, tenia setze anys, però d’experiència musical no en tenia gens ni mica. Així i tot, ja sentia una enorme passió per la música des que va descobrir els Beatles uns anys abans al meu barri de Sarrià. Vaig poder convèncer els Estels Blaus perquè m’agafessin com a cantant, després de respondre a un anunci que havien posat al diari. Vam tocar amb una bona agenda de concerts i fins i tot van aparèixer a Televisió Espanyola. Després, vaig estar al grup Crema Catalana, amb un repertori tan adreçat a la mainada com al jovent i la gent gran.
L’altra passió d’en Rafa és el món de la fusteria. Com n’aprens?
Sí, d’ofici, soc fuster. Des de ben petit ja m’agradava la fusta, i al davant d’on jo vivia hi havia una fusteria on em passava hores i hores observant com treballaven. No va ser però fins als 14 anys, que vaig començar d’aprenent d’ebenista. Amb Crema Catalana ja em guanyava la vida quan, als 16 anys, ja vaig començar a treballar amb fusta. Ara bé, la meva feina és tan específica, no soc un fuster tradicional. Soc Luthier i en soc autodidacta.