Músic i cantant
Qui és en Lorenzo Fernández Conde més intimista?
Soc un músic i cantant nascut a Sant Feliu de Guíxols el 4 de desembre de 1964. Actualment, visc a Sant Andreu de la Barca amb la meva família, tot i que estic segur que quan em retiri dels escenaris, tornaré a viure a Sant Feliu.
El món de la música forma part del teu ADN, veritat?
Totalment, això ho tenia ben clar, ja de petit, i així ha estat.
Estudies guitarra i música des de molt petit.
Sí, amb set anys ja em varen apuntar a l’Escola de Música sota la direcció de
Maria Serra, Anna Maria, Maite, Manel Torrecillas i Manel Ruiz, professor de guitarra. Aquí va començar la història i la meva passió per la música, que encara dura.
I a partir d’aquí? Fem un repàs de la teva trajectòria des dels inicis?
Sempre explicaven els meus pares i tiets que encara no parlava i ja entonava les cançons amb facilitat, d’aquí ve el que m’apuntessin a música.
El primer escenari que vaig trepitjar va ser tocant amb la Tuna Sant Josep. En els estudis sempre regular, però en el camp de la música, tant si era cantant o tocant, m’anava molt bé. Compartia afició amb un amic, en Norberto Torrecillas, entre els dos, la música no deixava mai de sonar.
Vas fer de solista a l’Orquestra d’en Xavier Cugat?
Quan tenia 15 anys vaig començar a actuar professionalment, primer el “Tropical Group”, després el “Punto Rojo” i cantant amb aquest grup, es va fixar en mi en Xavier Cugat. Ell em va apadrinar i vàrem registrar el LP “Cugat des del Ritz” on en Xavier Cugat em presentava: -“Lorenzo, no Lorenzo de Arabia… Lorenzo de Sant Feliu! –
Després, al cap d’un parell d’anys, vaig intentar fer carrera en solitari, vaig enregistrar un maxisingle ”Pásalo bien” sense tenir massa sort. Tenia ofertes de les millors orquestres de Catalunya i vaig triar la que era la millor per mi, l’Orquestra Maravella, on hi vaig cantar durant 8 anys, i allà vaig conèixer la que seria la meva dona, també cantant, l’Íngrid.
També comences a gravar jingles publicitaris, substituint a Sergio Dalma. Un món que ha evolucionat molt?
Sí, per casualitat, quan tenia 25 anys, vaig començar en el món de la publicitat i el doblatge musical. Anuncis publicitaris de Disney, pel·lícules … Un món molt apassionant, diferent del que havia fet fins al moment. Havia de viatjar constantment, la feina era molt meticulosa, supervisada per bons directors, gairebé artesanal. Avui dia amb les noves tecnologies, ja es pot prescindir de tot això.
