El doctor Creus és un traumatòleg amb una vida molt plena d’experiències, vivències, canvis en la tecnologia mèdica,… Té actualment 88 anys , i tot i estar jubilat segueix llegint i estant al dia dels avenços mèdics i fins i tot ha plasmat en la seva autobiografia “Amb lletra de metge”, la seva intensa i interessant vida mèdica.
La revista Àncora l’edita La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols on sempre estaràs informat sobre les novetats en economia, actualitat, cultura, gastronomia, oci, esports… Dels racons de la Costa Brava.
Aquestes són algunes de les preguntes que li hem fet:
Comencem pel principi, on i quan comença a visitar el doctor Creus?
Vaig començar a fer pràctiques de cirurgia a l’hospital clínic de Barcelona. I després de llicenciar-me, parlem de l’any 1960, vaig anar a Anglaterra per aprendre l’especialitat de traumatologia i cirurgia ortopèdica, on vaig estar 5 anys. Just eren els inicis de la medicina especialitzada, anteriorment un metge feia de tot. Al meu retorn vaig opositar per una plaça de la meva especialitat a l’hospital Josep Trueta, i des de llavors he estat al servei de traumatologia i cirurgia ortopèdica del mateix hospital durant més de 30 anys. A part també he tingut una consulta privada a Girona. El fet d’establir-me a Girona és una conseqüència directa de que jo sóc de Llagostera i així la meva família era a prop meu.
La seva especialitat ha estat sempre la traumatologia?
Si, tot i que als inicis havia practicat tot tipus de cirurgia general, tenia clar el meu objectiu de traumatòleg.
Quina part del cos és la que més ha tractat?
El maluc, ja que durant molts anys he tingut interès amb la cirurgia de la pròtesis total de maluc.
Quan descobreix la seva vocació i amb què es troba els primers anys d’exercir?
Des de petit ja tenia la idea d’estudiar medicina i després dedicar-me a la cirurgia. Sense relacions familiars en la medicina era molt difícil desenvolupar-me al nostre país, ja que era una professió molt condicionada per lligams familiars, i jo partia d’una família que tenia una fàbrica de taps de suro i res a veure amb el camp mèdic, i per això vaig anar a Anglaterra.
Quines anècdotes en queden de tots aquests anys?
Tinc infinites anècdotes tant a la meva estada a Anglaterra com a aquí a la nostra terra, algunes de molt divertides, però sobretot m’agrada recordar que a Anglaterra vaig tenir el plaer de conèixer el Dr. Trueta amb el que vaig seguir tenint contacte a la nostra tornada aquí.