Rostisseria Sant Feliu. Durant molt de temps s’ha considerat el pollastre a l’ast com una tradició típica catalana. A Rostisseria Sant Feliu volem mantenir viva aquesta tradició i us posem aquest servei tots els diumenges de 9 a 3”.
La revista Àncora l’edita La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols on sempre estaràs informat sobre les novetats en economia, actualitat, cultura, gastronomia, oci, esports… Dels racons de la Costa Brava.
Aquestes són algunes de les preguntes que li hem fet:
Cada vegada més la gent busca comoditat i una rostisseria li pot donar.
Nosaltres solucionem el fet que la gent els diumenges cada vegada vol cuinar menys i els oferim una qualitat, que per nosaltres és primordial, que fa que tinguem els clients molt contents. I ja portem aquí 24 anys aquí.
On has après del món de la cuina?
Jo sempre m’he mogut en el món de la rostisseria. Vaig començar l’any 1974 en la rostisseria del desaparegut supermercat Xevi de S’Agaró i sempre m’he mogut en el món del pollastre a l’Ast, la fregidora i de la rostisseria.
D’on et ve la influència de pensar a crear plats preparats?
La que crea els plats nous és la meva dona que va aprendre a cuinar de la mà de la seva mare i és bàsicament cuina tradicional catalana, de la família.
Qui t’ajuda? Amb quin personal comptes?
Som la Ma Carmen, la meva dona, dos treballadors en Lluís i en Marc i jo. 4 persones que som els mateixos de sempre.
Quines són les vostres especialitats?
Està clar que la nostra especialitat és el pollastre a l’ast que té molta fama, llavors tenim uns canelons de molta qualitat que venem moltíssim que per Nadal tenen un gran èxit. A més d’unes croquetes de pollastre que fem boníssimes i algun plat més com macarrons, truita que tenen gran acceptació.
Quins plats són els que més us demana la gent?
A part del pollastre, els canelons, les croquetes de pollastre, macarrons i truites que també tenen molta sortida.
Com decidiu quins plats oferiu cada dia per introduir novetats?
La Ma Carmen fa uns plats que són recurrents cada dia de la setmana i després quan es pot se’n fa algun de nou.