Vols conèixer Can Madí? És una empresa familiar dirigida per en Xavier i en Lluís Amat Barnés, dos germans dedicats al servei de qualitat en el món de l’alimentació
La revista Àncora l’edita La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols on sempre estaràs informat sobre les novetats en economia, actualitat, cultura, gastronomia, oci, esports… Dels racons de la Costa Brava.
Aquestes són algunes de les preguntes que li hem fet:
Què hi trobem a Can Madí? Quant de temps de recorregut té?
És una botiga de poble on trobem una mica de tot, tota classe de productes, fruita, fruits secs, grana cuita, embotits, formatges, iogurts, detergents, productes de drogueria… Però sense tenir d’un producte tota la seva gamma. Per exemple de la coca-cola, tinc unes quantes referències tenint en compte les que tenen més sortida i a més, d’aquell producte en tinc un altra marca, la Pepsi-cola. I res més, perquè no tinc molt d’espai. I com jo tinc uns clients que no es poden comparar amb els clients de supermercat, miro de tenir un producte, qualitat preu raonable i mirant el que es ven més. El 2016 la botiga va celebrar el seu centenari, la va fundar el meu besavi de part d’àvia per això es diu Madí. El cognom el portava el meu pare de segon, però sempre s’ha respectat el nom del seu origen.
Quin menjar per emportar oferiu als vostres clients?
Ara mirem d’oferir com a branca dins l’empresa que cada vegada he vist que puc ser més competitiu. L’Àvia Maria Madí va començar a coure cigrons. És un producte que requereix unes quantes hores de cocció perquè quedi tou i bo. Això va obrir un mercat. Va començar amb una olla cada dia, la va fer més grossa i després, va passar a dues. Sempre s’ha anat venent els llegums. Després, es van fer mongetes, llenties, fesols… I actualment fem tota classe de pastes, arrossos, també tota classe de verdures, plats freds com “ensaladilles”, amanides de tota classe. I ens hem estès amb sopes, cremes, escudelles a l’hivern, gaspatxos a l’estiu. A més, hem començat a fer algunes coses fregides com croquetes, llibrets, pit de pollastre, truites, també toquem alguna de cosa de peix fregit. Normalment, a finals de setmana sempre tenim un parell de guisats. Rostit sempre n’hi ha, sigui pollastre, porc o conill.
On has après del món de la fruita la verdura i la cuina?
N’he après a còpia d’anar provant. Com que també és una botiga, és un tracte diferent amb un client, més pròxim, més a mida. Ell t’ajuda molt, perquè et diu, ostres no tens això. Llavors, jo m’he anat posant al dia, en aquest sentit. I t’ho valoren.
D’on et ve la influència de pensar a crear plats preparats?
A la mare li agradava molt cuinar, era la seva passió. Tenia llibres de cuina i el pare feia de bon tastador i motivava a la mare a continuar. A partir d’aquí al voler continuar amb la botiga, jo en vaig anar aprenent així es va augmentar el plat cuinat, i fins avui.
Qui t’ajuda? Amb quin personal comptes?
Ara a la cuina hi ha 4 cuineres. I a la botiga 3 dependentes i un noi que refregeix i jo. Som 10 persones i crec que ja hem arribat al sostre perquè no hi ha descendència. Els dos que pugen en Llorenç i l’Àngela són nebots, han palpat la botiga, però no ho veuen com el seu futur. Han de fer el que vulguin.